ESCARABATS
No sé si us heu adonat que els escarabats de cuina de sempre, aquelles bestioles negres i repugnants que eixien dels racons humits de les cuines i corrals, han desaparegut: ara tenim fent el mateix paper uns altres escarabats, més grans, rojos i voladors, que han vingut d'Amèrica amb les fustes importades. Els nostres escarabats, doncs, han desaparegut, sense cap dubte a mans dels invasors, que són més feroços, agressius i amb reflexos increïbles i estan més ensinistrats, ja que són ianquis. Haig de confessar que tinc la sospita que quan, fa uns tres anys, em trobí un escarabat negre i el xafí, no era conscient que, probablement, estava eliminant el darrer exemplar viu dels nostres escarabats, cosa que lamentaré tota la vida. Què hem de fer per a combatre'ls? Jo sé que la major dificultat és la inaccesibilitat dels indrets on habiten, per exemple les canonades dels desaigües, plenes d'escletxes on es refugien i deixen els ous perquè nasquen les seues criatures; es comporten com al-Qaida. Conte açò perquè recorde que, quan era alcalde de Silla, el veïnat protestava aïradament per exigir que l'Ajuntament destruïra aquella plaga repugnant. Haig de dir que el veïnat me l'esvalotava l'oposició soi-dissant, especialment un peculiar tipus de regidor consort, que actualment té la regidora esposa governant la ciutat; curiosament ara no obrin la boca, segurament per por que els entre un escarabat d'aquests, això que ara n'hi ha més que quan estava jo. Què pensen fer? No intenten matar aquests insectes, com m'exigien a mi? Ja sé que els polítics diem coses que si no fórem polítics no diríem (segons Pujol), però els polítics que tenim vergonya sabem demanar disculpes i els qui no en tenen, com aquesta esperpèntica parella de Roser, no. Alguna cosa pareguda passa també a un altre regidor, Navarro, un perfecte bocamoll incapç de fer res del que criticava. O al mateix alcalde Baixauli, quan assegurava que ell ho solucionava amb un bufit (la Bega, per exemple), i ara el milhomes no soluciona res.
