DISSABTE I BON DIA

Dissabte i bon dia

Article publicat en elpunt.cat, el dia 12 de desembre de 2009

Que avui és dissabte i que a Silla fa bon dia, això és cert, i que a partit d'ací pot passar qualsevol cosa, també és cert. Algunes que ja ens les podíem esperar, altres, però, poden ser més sorprenents i inesperades. De qualsevol manera, quan acabe el dia, si fem un repàs segurament ens quedarem sense poder dir fava, perquè, en realitat, açò no té arreglo (solució)!

Mire el diari, de bon matí, i m'hi veig la mòmia d'en Grisolia venent la burra de contractar un famós investigador perquè establisca a València una planta pilot de bacteris i proteïnes mediterranis. De puta mare, si senyor, que paga el poble. I mentrestant una quantitat de laboratoris d'investigació, que estan donant bons resultats i ocupant molts dels nostres joves científics, han de tancar les portes per problemes, entre altres els de finançament; potser Grisolia no vol saber-ho?

Ahir va ser l'Ajuntament de València que per tal de marejar la gent amb un altre projecte faraònic i blasfem, «recupera» el projecte calatravià de fer uns edificis d'oficines enormes, de 50 altures, per a completar el conjunt de barbaritats que ha fet a la Ciutat de les Ciències. Bufa-li, que té agonia! Tenen la ciutat hipotecada per a cent anys i un dia i encara la volen hipotecar més. Quina gola, no?

I veus els pressupostos de la Generalitat, destinant milions i milions a bufonades i projectes d'oci; el president de la Diputació de València, pagant-se la pre-campanya amb diners públics, sense que ningú li diga res... I veus un bisbe carcamal (tots ho són, més o manco, però aquest és dels grossos) fent una missa entre banderes i símbols franquistes... i potser cantant el «caraalsol».

T'entren ganes de llançar la premsa a la paperera, pel fàstic que et fa tot aquest enorme merder. Una vegada més penses que la solució és la de deixar-ho córrer i que, com res té solució (arreglo), el millor que es pot fer és invocar els clàssics: Séneca, Catul... Penses en Catul: desinas ineptire et quod vides perisse, perditum ducas. Deixa de fer el fava, i el que veges que no té remei, dóna-ho per perdut. Però no pots passar pàgina, com si res. Què fem?

Mentrestant, mires els companys d'aquest costat, com s'ho fan per a entretindre's. Mentre els de la dreta fan pinya a favor dels de sa casa; o els socialistes, que tapant-se amb la capa roja, també tenen tant a ocultar; el nostres, mira quina gràcia, continuen en l'etern debat de buscar un «nom» per a la cosa tan heterogènia que som el conjunt de partits, partidets, associacions i penyes que ens reclamem nacionalistes, esquerrans i verds. Jo també vaig a posar-me a pensar, a buscar un «nom» per a tot el ramat. Déu ho faça que quan el tinguem ens posem a treballar... De moment pensaré en un nom curtet i inèdit, monosil·làbic...

10 DESGRACIES

10 DESGRÀCIES

Article publicat a Punt i seguit, 4. Silla. Novembre de 2009

N’enumeraré 10, de desgràcies que estem patint a Silla, per culpa del govern municipal, encara que n’hi ha moltes més. Primera: l’edifici multifuncional continua sense acabar i les falles continuen sense un local digne per als seus actes. Per què no l’acaben?, es pregunta la gent i amb tot el dret del món, perquè allò s’ha pagat amb diners públics. Segona: L’Ajuntament ha augmentat el nivell d’endeutament a quotes que no s’havien vist mai i encara ha de continuar fent-ho, perquè no tenen diners ni per a pagar les nòmines. Tercera: la Bega està abandonada i això que Baixauli anunciava que ho solucionaria tot quan fora alcalde; no se sap què diuen ara els seus amics, l’advocat Zaragozà i el president Alba Alberola.

Quarta: l’Ajuntament no es posa del costat dels ciutadans i els defensa en situacions tan evidents com les expropiacions per a obres públiques, que en cada lloc tenen un preu i que en general perjudiquen els propietaris; els casos del Port i del canal de les aigües de Pinedo són dos exemples. Cinquena: Ací ens prenen el pèl com volen, per exemple les obres de l’AVE s’han endut per endavant el que han volgut, fins i tot les fites entre Silla i Picassent; Renfe està arreglant totes les estacions, menys la de Silla, segurament perquè li tenen mania a Baixauli pel tancament de l’estació de contenidors; Renfe mateix no fa la tanca de les vies, que tant reclamava el regidor Navarro, quan no manava.

Sisena: ara hi ha més por entre la gent, les associacions i alguns treballadors municipals, que en l’època de Malaena, perquè qui piula el matxaquen; sembla que la democràcia no ha arribat a Silla, o millor dit, se n’ha tornat a anar. Setena: ja se sap que els polítics prometem coses que després, pel que siga, no fem; està per fer-se un balanç de les coses que haurà executat aquest govern, quan acabe d’ací un any i mig, especialment tenint en compte els sous de torero que cobren els regidors i l’alcalde i la cort de funcionaris amics i privilegiats. Vuitena: tant de prometre Baixauli i la seua colla que defensaven la llibertat informativa, quan estaven a l’oposició, i ara sembla que és tot el contrari, perquè mai s’havia vist més persecució, directa i indirecta, als mitjans no addictes al seu règim: contra el Punt, el Punt i seguit, Tele-Horta, el servei WIFI, l’agència ILSI...

Novena: la cultura existeix a Silla perquè la gent és culta i civilitzada, no per les activitats que organitza i/o patrocina l’Ajuntament, que no en fa ninguna; per no haver, no hi ha ni regidor de Cultura, perquè qui s’ha d’encarregar, o siga Benaches, està més per viatjar per Europa. Desena: lamentablement, l’Ajuntament no ha tingut ni un gest davant la quantitat d’aturats que tenim a Silla; podrien, com han fet altres ajuntaments, rebaixar-se el sou els polítics i donar exemple.

És evident que lamente haver de dir aquestes coses, però crec que totes són la veritat. La gent que sol parar-me pel carrer, me’n diu i de ben grosses i aquestes són una mostra. A tots els dic el mateix: que tenim el que tenim... i que d’ací any i mig hi ha eleccions. Però està clar que trobe a faltar mobilitzacions dels sindicats, posicions valentes de les associacions, respostes de la gent. Tot no és negatiu, és evident, i per això les excepcions són molt d’agrair; per exemple, la protesta ciutadana contra el projecte de fer un casal faller al mig del Parc de l’Estació, que fou exemplar...

Alcaldes arqueòlegs.
Article publicat a elpunt.cat del dia 29 de novembre de 2009

ALCALDES ARQUEÒLEGS

Alcaldes arqueòlegs

Com la imaginació va que vola, segons el grau de fantasia de cadascú, hi ha qui s'envola tant que, quan menys s'ho espera, pataplaf, es fot una hòstia de mil dimonis.
És el que li ha passat a l'alcalde del meu poble, Silla (Horta de València), encara que el cas que contaré passa sovint i per tot arreu. L'home, arran de les troballes arqueològiques que venen produint-se al nucli vell del poble, s'ha il·lusionat talment com l'Indiana Jones. Però, ai, tot era il·lusió, perquè a l'hora de la veritat, l'ha cagada.
Què li ha passat? Doncs que li corre més pressa enllestir l'obra emblemàtica de la legislatura, batejada com la Nau de la Cultura, un edifici a fer a la zona de l'àmbit de la Torre musulmana, que és una zona d'actuació arqueològica. En aquest punt l'obra de l'alcalde s'ha topat amb ruïnes romanes, concretament amb un mur, que li destorba el projecte.
Què fem, senyor alcalde? I vostè què pensa, senyor arquitecte? Doncs, fora el mur i tira avant! I, ignorants i plens de supèrbia, ordenen un «desmunte» o «retall de la tapia», com han manifestat a la premsa.
O siga que el famós arquitecte (el que ha imposat l'alcalde de matute, perquè l'arquitecte municipal no té res a veure) i l'alcalde pseudoarqueòleg, han actuat com fan alguns constructors desaprensius: s'han passat la normativa i la llei de patrimoni per l'entrecuix.
És clar que, en aquest país, els constructors més desaprensius saben que si no els pillen, no passa res, però en el cas que ens ocupa, un alcalde i un arquitecte no poden ignorar que l'arqueologia, o siga, la protecció del patrimoni, va primer. I els alcaldes i els arquitectes no poden actuar com a delinqüents, com uns constructors delinqüents. Tampoc pot fer-ho, per exemple, la Confederació del Xúquer, que també tiraven al recte, precisament pel terme de Silla (Mas de Baix) en la construcció d'un desgraciat canal que estan construint.
Però, com els han pillat in fraganti, gràcies a la correcta i exemplar actuació dels arqueòlegs professionals que hi treballen, la Conselleria ha intervingut en els dos casos, obligant-los a reposar el que han destruït i a fer uns nous projectes que respecten les restes arqueològiques.
En el primer cas, a més de deixar en evidència que la sensibilitat arqueològica de què presumeix l'alcalde és anecdòtica i de boqueta, es dóna la circumstància que la interrupció de les obres, el modificat del projecte, etc. comportarà, per a les arques municipals, més despeses i més demora, encara que, mira per on, de retruc això serà més beneficiós per a la mateixa excavació perquè, segurament, ara deixaran els arqueòlegs tranquils i fent la seua feina.
Se m'oblidava dir que al Pla General (PGOU) de Silla hi ha l'àrea de protecció arqueològica, que no ha fet l'actual alcalde, sinó el govern quadripartit, que jo presidia en 2003. Aprovàrem el modificat del PGOU, incloent-hi el perímetre de protecció arqueològica de la zona de la Torre i altres punts del terme municipal, a què s'ha de subjectar cada obra que es faça al poble, incloses les que encarregue l'alcalde, o al terme.
L'arqueologia i la història s'han de respectar perquè són patrimoni de tot el poble i no perquè l'alcalde isca al diari. Passa el mateix que amb l'Arxiu Històric Municipal, que era un munt de paperassa fins que jo mateix, i perdonen la immodèstia, ho posí en evidència, quan també era alcalde el mateix d'ara.